Enceto el blog explicant què és l’acompanyament en l’escriptura, per què és important i què aporta. Això és el que faig amb el projecte de Papallona de Lletres i la meva proposta d‘escriptura creativa i conscient.
Recordo quan vaig començar a escriure que pensava que ho havia de fer sola, amb una única versió perfecta (rellegida però no reescrita) i, generalment, de pressa. No sabia ni que podia demanar ajuda per escriure. El que escrivia era gairebé un secret i no sempre arribava al final dels projectes; de vegades eren grans idees que es quedaven en això, idees. I pensant això deixava obres incompletes al calaix i idees que pul·lulaven per la meva imaginació fins que s’esvanien. Anava escrivint i no sabia on anava. De fet, no m’ho vaig arribar a plantejar mai de manera seriosa.
Fins que vaig decidir apuntar-me a sessions d’acompanyament. I allà no tan sols em vaig enfocar, sinó que vaig descobrir que jo també volia acompanyar altres persones en el camí de l’escriptura i la creativitat.
Per a mi, l’acompanyament en l’escriptura ajuda a trobar camins que porten a les portes de la nostra imaginació. I darrere d’aquestes portes hi ha històries que esperen que les plasmem al paper. Esperen, pacientment, que un dia les regalem al món.
Tresors en el camí de la creativitat
Però, tal com em va passar a mi, quan recorrem el camí de la creativitat, trobem sorpreses, tresors que brillen fort, regals que ens ajuden a conèixer-nos i a entendre el món que ens envolta. Jo vaig descobrir que fer acompanyament era la meva passió, que em feia sentir en plenitud. Que hi volia dedicar la meva vida.
Però també ens hi podem trobar més coses, en el camí de la creativitat.
Hi ha escriptura, però també hi ha pintura, art, música… I altres tresors que afloren quan fem moure la creativitat, com ara abocar al paper els nostres pensaments per a fer un món millor i plegar la llibreta en un calaix perquè la trobi algú d’aquí a cent anys, dedicar-nos temps de silenci, passejar a poc a poc sense rumb, recordar aquell dia que des d’una platja vam veure com sortia el Sol mentre acaronàvem la ferida que ens havíem fet la tarda abans nedant massa a prop de les roques…
O sigui que l’acompanyament no consisteix només a tancar un projecte, a fer avançar la història quan ens encallem, a trobar maneres perquè el que volem explicar s’entengui, a rebre consells sobre escriptura i creativitat, o opinions sobre la nostra obra, l’acompanyament també ens fa descobrir altres tresors que tenim. Els desperta i ens envaeixen com una brisa que fa olor de mar.
Les històries que s’amaguen en la foscor
Amb l’acompanyament en l’escriptura ens acostem a l’oceà on viuen les nostres històries. Busquem els corrents per on es mouen. Primer, cacem les històries a la superfície, cavalcant les onades, i les seguim cap a les profunditats, on tot és fosc. I nosaltres fem llum en aquesta foscor per explicar allò que s’hi amaga. De vegades veiem emergir les històries i ens fa por caçar-les, o bé quan decidim seguir-les, els perdem la pista o no els podem seguir el ritme. No passa res. Només hem de parar atenció, parar, escoltar, mirar, escoltar-nos, mirar-nos, i tornaran. Potser en forma de Lluna que neda dins del mar. Potser en forma de Sol que enlluerna les onades. Potser en forma de sorra de platja que se’ns enganxa als peus. Només les hem de reconèixer. I seguir-les, vagin on vagin.
El món salvatge que s’obre en la nostra imaginació, rere cada porta del camí de la creativitat, és el que explorem en les sessions d’acompanyament. I després, un cop hem arribat a veure el territori vast que s’obre davant nostre, recorrem, en el silenci del lloc on escrivim, revolts, pujades i baixades, clarianes i boscos espessos i frondosos, llargs rius, cascades, valls fèrtils i paratges de gran bellesa. I quan arriben els dies gèlids del bloqueig creatiu, els deserts secs de paraules, els senders que no duen enlloc i les muntanyes agrestes que ens expulsen del seu territori, els corriols que ens empenyen enrere, els enormes fangars que ens devoren i els llargs abismes des d’on no es veu res sinó una boira espessa i grisa que vol atrapar-nos, llavors en les sessions d’acompanyament trobem camins per sortir d’aquí i retrobar la història.
